EL FUTURISME

El Futurisme és un moviment literari y artístic que sorgeix a Italia a principis del S. XX.
La característica principal del futurisme és la plàstica del dinamisme i del moviment. L'efecte de la dinàmica es transmetia en vibrants composicions de color que havien de produir un paral·lelisme multisensorial d'espai, temps i so. AL principi, es van valer per a la realització dels seus objectius artístics de la tècnica divisionista, heretada del neoimpresionismo i més tard es va aplicar la tècnica cubista d'abstracció com procediment per a desmaterializar els objectes. A partir d'aquestes premisses, la representació del moviment es va basar en el simultaneismo, és a dir, multiplicació de les posicions d'un mateix cos, plasmació de les línies de força, intensificació de l'acció mitjançant la repetició i la juxtaposició de l'anvers i de l'inrevés de la figura.


Títol: Los ritmos del arco
Any: 1912
Autor: Giacomo Balla
Comentari: Balla quan va estar decorant la casa de Löwenstein, va conèixer a Arthur Löwenstein, que era un violinista aficionat. En una carta a la seva família al novembre de 1912 comenta "que tenia gairebé acabat un estudi de la mà del marit i amb diferents posicions de l'arc seguint aquests moviments". Dues pàgines en el seu llibre de notes sobre ritme de l'arc i es troba cobert amb petits estudis del motiu central: la mà en moviment. Per a aconseguir una sensació de moviment i so empra unes línies de colors que se situen unes paral·leles a unes altres. Els colors que utilitza Balla són els grocs, ocres i marrons, amb petits traços de turquesa, blava, taronja, violeta i rosa. El ritme del violinista representa la concepció més madura de la idea de Boccioni sobri la relació de l'objecte i l'ambient, i això ho aconsegueix fonent aquest objecte amb el fons. La forma trapezoïdal del llenç permet a l'espectador tenir la sensació que es va a sortir el violí del quadre.



Títol: Vuelo de golondrina
Any: 1912
Autor: Giacomo Balla
Comentari: Mitjançant un motiu senzill, una parella d'orenetes sobre un fons de pinzellades, multiplica els estudis del natural. Balla desemboca en una solucions cada vegada més complexes fins a produir, en la tardor de 1913, la combinació del moviment de les orenetes al costat del moviment ocular de l'espectador.